Carta a Meneceu

En el primer paràgraf ens indica que el fet de filosofar pot ser assolit per qualsevol persona a qualsevol edat, mai s'és massa jove ni massa vell.

El fet de no filosofar suposa un impediment pel subjecte d'assolir la felicitat. Filosofar és ser feliç i tan el jove com el vell ho han de fer per aconseguir-la, encara que de maneres diferents. El vell assoleix la felicitat recordant el passat, mentre que el jove ho fa enfrontant-se al seu futur. La felicitat no ens pot mancar a la vida i si ens manca fem tot el possible per aconseguir-la

Ens exposa la figura de l'ésser, com una substància incorruptible i feliç. L'ésser es mereix tot allò que li potencia i manté la seva felicitat característica i manté la immortalitat de la seva ànima. S'afirma l'existència de diferents deus, els quals, tenen una imatge que no els correspon. Els deus no s'involucren en el nostre món i només tenen en compta els seus semblants

A l'ésser li fa por  la mort, cosa que no hauria de ser així, ja que la mort és la privació de les sensacions i en aquestes es troben el bé i el mal. Gràcies a la mort, l'ésser perd el desig de la immortalitat. Quan la mort arriba nosaltres ja no hi som, per tant no hem de tenir-li por, ja que no és present ni en vida ni en mort

En la vida hi ha diferents desitjos: naturals i els vans.

- Els naturals són característiques de l'ésser mentre que els vans són innecessaris i no propis, per aixó podem viure sense ells. La felicitat s'aconsegueix equilibrant els desitjos. El plaer proporcionat pels desitjos és el principi i el final d'una vida feliç.   

L'home és un animal polític

Idees Principals

L'ésser humà és sociable per naturalesa. L'home no pot desenvolupar-se com a tal fora de la societat. El fet de que l'home pugui estar en societat és, en part, gràcies al llenguatge. La comunicació entre subjectes afavoreix la convivència. A més, l'ésser humà és l'únic ésser capaç de viure en societat, ja que té la capacitat de comunicar-se i es capaç de fer distincions morals.

Títol

L'ésser humà creador de la "polis"

Anàlisi

Aquest fragment de text pertany al llibre "Política" d'Aristòtil. En el text ens parla que l'home té la capacitat de viure en societat. Aquesta necessitat és per naturalesa, és a dir, l'ésser humà té com a fi viure en societat i d'aquesta manera assolit el bé suprem que és la felicitat. Com diu el text, l'home és l'únic ésser capaç de distingir moralment i això es tranmés amb l'ús de la paraula. La comunicació és un factor molt important que afavoreix la convivència. Gràcies a la paraula es pot diferenciar el que és just del que és injust i així viure sota unes pautes. La societat permet l'home desenvolupar les seves capacitats i cobrir les seves necessitats.

Comparació

A diferència d'Aristòtil, Plató tenia la intenció de configurar un estat ideal perfecte, en el qual les parts de l'ànima estaven relacionades amb les classes socials. Mentre Aristòtil només pretenia aportar unes pautes per fer de l'estat un lloc on es pugui assolir la felicitat comuna per a tots 

Comentari de Text. Plató

IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg del llibre IV de la República de Plató tracta explica la justícia relacionada amb a la ciutat i l’home alhora. Afirma que l´home per naturalesa ha de ser bo. L’home just serà aquell que cadascuna de les seves parts fa allò que li pertoca. En el cas de la ciutat passat el mateix.

TÍTOL

Només sabent de justícia és pot ser just

ANÀLISI

Plató, l’autor d’aquest text ens explica que un home o una ciutat seran justes quean cadascuna de les seves parts faci el que li pertoca. En el cas de l’home com explica en el mite dels cavalls alats, en el qual per ser justos hem de dur la nostra vida a favor de la part racional, és a dir, hem de fer cas a l’ànima, com el cavall blanc i bo. D’altra banda hem de dominar les passions del cos, com el cavall negre i dolent, el qual no es deixa governar.
I en el cas de la ciutat, com explica a la seva part sobre la política, per que una ciutat sigui justa cadascuna de les seves classes ha de fer el que li pertoca: els artesans treballar amb matèries primeres i crear objectes, els soldats encarregats de defensar la ciutat i els filòsofs seran els que la governaran. Per això, un home o les classes socials d’una ciutat faran allò que els hi corresponen si voles ser justos.

COMAPARACIÓ

En el text Plató defensa la seva teoria de les idees a través del diàleg i ens exposa les seves idees de política en una societat ideal moguda a partir de la justícia en la qual trobem individus ideals moguts per aquesta virtut i la societat estructurada en classes que presenten diverses virtuts interiors i que segons aquestes ocuparan un lloc o un altre en la societat i realitzaran unes coses o unes altres.

Podríem comparar aquesta idea amb l'intel·lectualisme moral de Sòcrates el qual també defensa la idea de que cada home ha de fer allò que li pertoca però creu que perquè aquest sàpiga que ha de fer primer ha d'entendre la idea i això s'aconsegueix per mitjà del diàleg.

Comentari de Text: Plató ( 427-347 a.C)

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Plató explica que l'ànima es reencarna varies vagades i aquesta ha visualitzat tan la vida com la mort. Explica que l'ànima ho sap tot, però que un cop es reencarna en un cos oblida i mesura que té consciència recorda tot allò que ja sabia. L'ànima no troba cap impediment per recordar i explica que aquest fet és natural

TÍTOL

El record de l'ànima

ANÀLISI

Plató defensa que l'ànima, aquella substància pensant no material, es reencarna varies vegades en diferents cossos. L'ànima, abans d'arribar al cos, capta les idees del món intel·ligible, però un cop entra en el cos les oblida. Llavors l'ànima a partir d'un procés de recordar tornarà a saber les idees a l'interior del cos. L'ànima ha estat tan viva com morta i que això succeirà sempre, ja que és immortal. Defensa que qualsevol home recorda, aprèn i d'aquesta manera assoleix les idees de l'ànima.

COMPARACIÓ

Dualisme Cartesià: Explica que la unió de cos i ànima és un simple accident i que l'ànima és immortal.

Plató coincideix en això i explica la seva teoria del record de les idees de l'ànima

Hilemorfisme: ( defensat per Aristòtil), explica que la forma és superior a la matèria, ja que la forma determina l'ésser

Plató explica que la formació de l'ésser es deu a aquesta unió i al recor posterior de les idees

Comentari de Text: Plató ( 427- 347 a.C)

IDEES PRINCIPALS

En aquest text de Plató el mateix autor ens fa una diferència clara entre els filòsofs, que són les persones que pretenen assolir la veritat i la resta de persones que per mitjà dels sentits aconsegueixen assolir les aparences de les coses. Aquestes persones no pretenen assolir las veritat i es conformen amb les simple aparences. A partir d'aconseguir la veritat, els filòsofs poden assolir el saber de les coses, mentre que les persones només aconsegueixen l'opinió a través de les aparences captades pels sentits.

TÍTOL

El coneixement d'assolir la veritat

ANÀLISI

Plató va escriure aquest text publicat en el llibre de la República de Plató durant l 'etapa de maduresa, és a dir, l'etapa en que Plató afirma que les idees són les causes de les coses. En aquest fragment de text distingeix entre els que poden arribar a la veritat amb l'ajut d'anar més enllà dels sentits ( filòsofs) i els que es conformen amb l'aparença de les coses transmeses pels sentits.

COMPARACIÓ

Per Plató les idees es troben a l'exterior de la ment. Aquestes idees que defineixen els objectes són captades per tots els éssers humans, però només uns són capaços d'aconseguir la veritat i altres no

Per Heràclit, a diferència de Plató, les idees no estan en les coses sinó que totes les idees sorgeixen de l'harmonia entre contraris i el conjunt d'aquestes interaccions s'assoleix la veritat

Comentari de Text: Heràclit (Frag: 5-7-8-11-18)

IDEES PRINCIPALS

En els textos d' Heràclit podem concloure que tots compartim una mateixa realitat, però apart tenim els nostres somnis (18). També que tot és infinit com un cercle, és a dir, tot el que va succeir una vegada tornarà a succeir en un futur (11). Tot està en continu moviment (7)

TÍTOL

El constant moviment

ANÀLISI

Heràclit ens parla de que tot canvia per una circumstància o una altra. Per exemple ningú es pot banyar dos cops en l'aigua d'un mateix riu perquè aquesta està en continu moviment . Quan menciona la guerra (8) l'utilitza per referir-se a un canvi. La guerra sempre provoca canvi tan sigui per bé o per mal. Heràclit veu el món com un cercle, tot passarà més d'una vegada, és a dir, l' inici i el fi és el mateix

COMPARACIÓ

Heràclit es pot comparar amb Parmènides, ja que exposen idees antagòniques.

Heràclit exposa el monisme dinàmic en que tot canvia mentre que Parmènides exposa el monisme ontològic, en el qual l' ésser és continu i no pot néixer

Els dos filòsofs grecs coincideixen en l'eternitat de l' ésser

Aquí us deixo el mapa conceptual que va causar furor a facebook

Comentari de Text: Parmènides

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Parmènides ens parla de l'ésser i del no res. Exposa que l'ésser és etern i únic i es considerat, per ell, com un tot. Aquest de Parmènides és continu i sempre ha estat igual

TÍTOL

Ésser com a única realitat

ANÀLISI

Parmènides ens explica la seva teoria sobre l'ésser. Aquest ésser de Parmènides és continu i sempre ha estat així i sempre serà igual. L'ésser és etern i únic i es considerat com un tot. Aquest ésser tampoc té naixement, ja que segons Parmènides del no res no pot sortir res. D'aquí prové la idea de l'eternitat de l'ésser

Comentari de Text: Anaximandre ( 610-547)

IDEES PRINCIPALS

Segons el text l'ésser humà és el causant del desordre global del planeta. Aquest desordre ve precedit per les necessitats bàsiques dels humans

TÍTOL

Els causants de la destrucció

ANÀLISI

Aquest fragment de text d'Anaximandre fa referència a la destrucció natural que els éssers humans hem provocat sobre el propi planeta. Es veu reflectit que diu: " on ve el naixement dels éssers allà troben la destrucció". Aquesta destrucció es provocada per poder satisfer les necessitats bàsiques dels humans.

Inici de curs 2012-2013

Hola a tots!!!

 Comença un nou curs escolar i com l'any passat ja vam fer, els alumnes de 2n de batxillerat de l'escola Sant Andreu farem un bloc dedicat exclusivament a l'assignatura on els alumnes podrem pujar comnetaris de text, imatges, vídeos... Enfi molt material per aprende filosofia d'una manera " divertida"

Reflexió del curs 2011-2012 de filosofia

Primer cal dir que la fiilosofia és una de les assignatures més difícils de tot el curs. Ha estat un curs bastant bo on hem parlat de les raons, del coneixement, de les teories de l'ànima....  Apart hem fet un blog i diferents activitats en el hootcourse les quals crec que no són molta feina i que no són necessàries per aprendre de l'assignatura tan el hootcourse com aquest blog. 

Per acabar aquest curs ha estat bé i espero que l'any que vé no treballem tant amb els ordinadors.

Definicions del tema 10

-Interactualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut i creu que qui obra malament ho fa per ignorància.

-Maièutica: Mètode propi de Sòcrates i que es basa en l’art de donar llum a la veritat.

-Hedonisme: Model de felicitat que es basa en experimentar plaer per ser feliç i evitar el dolor.

-Eudemonisme: Model de felicitat basat en autorealitzar-se per a ser feliç.

-Autorealització: Consisteix en realitzar les activitats més pròpies d’un ésser humà.

-Prudència: Virtut que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en la nostra vida trobant els termes mitjos entre excessos i defectes.

-Autosuficiència: Consisteix en saber ser feliç valent-se per si mateix.

-Pau interior: Consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.

-Utilitarisme: Model de la felicitat basat en aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre possible de persones.

-Aritmètica dels plaers: Mesura dels plaers segons la seva intensitat, durada, proximitat... per tal d’arribar a la màxima quantitat de plaer.

-Ètica deontològica: Vessant de l’ètica relacionada amb la justícia que es preocupa pel deure i li preocupa la forma.

-Ètica teleològica: Vessant de l’ètica que es preocupa per la finalitat.

-Imperatiu categòric: Tipus d’imperatiu (ordre) que obliga de manera universal i incondicional, formula ordres morals.

-Autonomia moral: Persones que tenen la capacitat d’actuar per elles mateixes segons unes normes morals universals. 

Jean-Paul Sartre

1 On va estudiar Sartre? 

    A l'escola normal superior de París.

2 Què opina sobre els valors?    Que tothom els ha de construir ja que no són definitius i els modifiquem amb el temps.

3  Quin corrent filosòfic va influir sobre ell?     La fenomenologia defensada també per Husserl.

4 Nom de la seva novel·la filosòfica més important:     "Nàusea"

5 Quin sentit té per a ell la existència?     Que ets tu mateix qui li dóna el sentit, ja que aquesta és completament  absurda.

6 Quin és el seu assaig més important de la seva època?     "L'ésser i el no res".

7 Què és l'autenticitat (de Heidegger)?     Viure d'acord amb el que tu penses, és adir, reflexionar sobre un mateix.

 8 Qui era Heidegger?      Filòsof que influeix sobre l'existencialisme de Sartre.

9  Com es deia la revista que va crear?    "Les temps modernes" (els temps moderns).

10 Què significa "el infern són els altres"?     afirma que són els altres els que ens fan passar vergonya

i són els altres un obstacle que ens influeixen en els nostres actes.

11 Quina concepció tenia ell de la fidelitat?      Tenia una concepció nul·la.

12 Com es titula el llibre de Simone de Beauboir que influeix en el feminisme?       "El segon sexe"

13 Com es diu el llibre que apropa Sartre al marxisme?      "Crítica de la raó pura"

14 Quin canvi es dóna en els seu pensament a la segona època?      Que creu que és més important la llibertat col·lectiva que la individual.

15 En quin any rep el premi nobel? Perquè el rebutja?      L'any 1964. El rebutja perquè es tracta d'un premi burgés i ell no estava d'acord amb ells per raons morals.

16 Quina ideologia defensa en els seus últims anys?      L'anarquisme proper al comunisme.

17  Sobre quin fet històric va influir?      Sobre les manifestacions de maig de 1968.

18 Quin diari extremista va dirigir?       "Le cause du peauble" (La causa del poble).

19Què opinava sobre el terrorisme?      Que era la bomba atòmica dels pobres.

20 Per què era considerat una brúixola ètica?      Perquè opinava moralment sobre les novetats, orientava al poble moralment.

Definicions tema 9


-Amoral: Ésser que no disitingeix entre el bé i el mal, per tant no és responsable dels seus actes.

-Immoral: Ésser que realitza accions que es desvien d'allò que es bo, per tant es desvia de les normes de conducta moralkment correctes.

-Temperament: Conjunt de sentiments i passions díficils de modificar.

-Virtut: Hàbits de comportament que ens predisposen a obrar bé.

-Consciència moral: Capacitat humana de disitingir entre el bé i el mal.

-Responsabilitat: Capacitat de respondre pels nostres actes, (som amos dels nostres actes).

-Llibertat externa: Absència d'impediments externs que ens permet actuar de la manera que ens sembli oportuna.

-Llibertat interna: Absència de coacció interna, ens permet decidir per nosaltres mateixos.

-Determinisme: Posició filosòfica que defensa que tot succeeix per algun motiu que ja ve predeterminat.

-Condicionament: Factors que limiten la nostra llibertat pero no la impedeixen.

-Destí: Raó primera, llei que regeix l'univers i segons la qual tot succeeix fatalment.

-Principi de causalitat: Principi físic segons el qual tota causa té un efecte i tot efecte ve donat per una causa.

-Determinisme econòmic: Determinisme científic que creu que cada individu està determinat per la posició que ocupa en la economia.

-Reflex condicionat: Resposta intel·ligent que donem a un estímul natural associat a un estímul neutre.

-Indeterminisme: Teoria filosòfica basada en el fet que la nostra existència no té sentit i tenim una llibertat absoluta.

-Heteronomia moral: Part del procés de maduresa oral en el que s'accepten lleis morals de l'exterior.

-Nivell preconvencional: Nivell de maduresa moral en el que es creu que és just el que satisfà els nostres interessos.

-Nivell convencional: Nivell de maduresa moral en el que es creu just allò que concorda amb les lleis de la societat tot i que siguin immorals.

- Nivell postconvencional: Nivell de maduresa moral en el que les persones són autònomes i disitingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

-Lògica de la cura: Valor que desenvolupa el sentiment de compassió i responsabilitat per a tots aquells que necesssiten ajuda.

Preguntes de Comprensió pag 183

1. És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat ?
   No, ja que l'existència d'un Déu ens limitaria la nostra llibertat perquè tot estaria determinat per la seva voluntat
2. Com expliquen els deterministes científics l'experiència espontània de la llibertat ?
   Ho explican basant-se en la idea de tot és ciència i tot succeïx per l'acció d'aquesta
3. Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri ?
   No podriem escollir lliurement i per tant estaríem determinats
4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de causa? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones ?
   Que cada persona es prengui cada acció segons el que desitja

Definicions tema 8

-Monisme materialista: Teoria del cervell i la ment que només admet una realitat amb caràcter material (cervell).

-Materialisme cibernètic: Teoria monista materialista que defensa que les activitats mentals estan controlades pel cervell i aquest és un ordinador complicat.

-Materialisme emergentista: Teoria materialista que defensa que allò mental sorgeix evolutivament del que és físic i que la matèria té diversos nivells fisicoquímic,biològic i mental.

-Dualisme platònic: Teoria dualista que defensa que l’ésser humà per el cos que és mortal i material i l’ànima que és immortal i immaterial, i que el cos condemna a l’ànima.

-Hilemorfisme: Teoria dualista que defensa que cos i ànima són principis complementaris i no és poden separar.

-Dualisme interaccionista: Teoria que defensa que ment i cervell són dues realitats diferents i hi ha interacció entre els estats físic i mental.

-Interaccionisme emergentista: Teoria de Popper que defensa que existeixen tres móns que interaccionen entre ells: el físic, el psíquic i el social i que no tots són materials.

-Raó teòrica: S’encarrega de buscar la veritat, per això tracta d’explicar fenòmens i fets necessaris.

-Raó pràctica: Vol aconseguir la felicitat, creu que hi poden haver diverses realitats i les coses poden ser de diverses maneres.

-Raciovitalisme: Defensa que la raó és un element constitutiu de la vida i que aquesta raó no es pot comparar amb les altres.

-Acció comunicativa: Acció dins la raó comunicativa que està orientada a la comprensió o entesa.

-Persona (Boeci): Substància individual de naturalesa racional.

-Dignitat: Característica de les persones basada en el fet que posseïm un valor absolut i no som intercanviables.

-Personalisme: Corrent que defensa a l’ésser humà com a persona individual que es constitueix amb la relació amb els altres.

-Existència encarnada: Defensa que les persones tenen una interioritat que els permet sortir de si mateixes  i obrir-se als altres.

-Compromís: Conjunt de promeses compartides en les que intervé la seva llibertat.

-Capacitat crítica: Capacitat de la persona de dir no i de transformar el món amb les seves pròpies conviccions.

-Proximitat: Donació d’alguna cosa pròpia a una altra persona pel sol fet de necessitar-ho

L'ànima i el cos

En aquest fragment de text podem destacar idees com per exemple la idea que defensa en aquest text Descartes, en la qual es diferencia clarament el que és l'ànima, és a dir, la cosa no extensa pensant i el cos, la cosa extensa no pensant. Una altra idea defensada per Descates és que l'ànima pot viure sense el cos, és a dir, és immortal. També fa referència al fet que el nostre jo, la nostra essència és la nostra ànima.

Un títol alternatiu per aquest comentari seria: L'essència de l'home s'anomena ànima

Aquest fragment de text pertany al filòsof i metemàtic René Descartes. Descartes defensava el dualisme cartesià. Aquest dualisme exposa que l'ésser humà està compost per la unió de dues subtàncies completament diferents: el cos subtància extensa i l'ànima subtància pensant. En el text quan Descartes parla d'una essència pensant es refereix al seu jo interior o millor dit a la seva ànima.

Aquest dualisme cartesià es contraposa amb el dualisme interaccionista el qual afirma que el cervell és insuficient per donar raó als fenòmens mentals i per tant és nacessària la intreracció entre el que és físic i el que és mental i d'això diem que el cos necessita l'ànima i l'ànima necessita el cos.

També es contraposa amb l'hilemorfisme defensat per Aristòtil el qual exposa que el cos i l'ànima són complementàries i inseparables d'una única realitat 

Aquí us deixo un vídeo que resumeix i explica la vida d'en René Descartes

L'ànima i el cos

En aquest fragment de text podem destacar idees com per exemple la idea que defensa en aquest text Descartes, en la qual es diferencia clarament el que és l'ànima, és a dir, la cosa no extensa pensant i el cos, la cosa extensa no pensant. Una altra idea defensada per Descates és que l'ànima pot viure sense el cos, és a dir, és immortal. També fa referència al fet que el nostre jo, la nostra essència és la nostra ànima.

Un títol alternatiu per aquest comentari seria: L'essència de l'home s'anomena ànima

Aquest fragment de text pertany al filòsof i metemàtic René Descartes. Descartes defensava el dualisme cartesià. Aquest dualisme exposa que l'ésser humà està compost per la unió de dues subtàncies completament diferents: el cos subtància extensa i l'ànima subtància pensant. En el text quan Descartes parla d'una essència pensant es refereix al seu jo interior o millor dit a la seva ànima.

Aquest dualisme cartesià es contraposa amb el dualisme interaccionista el qual afirma que el cervell és insuficient per donar raó als fenòmens mentals i per tant és nacessària la intreracció entre el que és físic i el que és mental i d'això diem que el cos necessita l'ànima i l'ànima necessita el cos.

També es contraposa amb l'hilemorfisme defensat per Aristòtil el qual exposa que el cos i l'ànima són complementàries i inseparables d'una única realitat 

René Descartes

Va néixer a França al 1596 i va morir a Suècia al 1650. Va ser un matemàtic francès que es va educar en el col.legi jesuita de La Flèche. Va obtenir el títol del batxillerat i es va llicenciar a en dret en la facultad de Poitiers. Va renunciar a ser un militar i en 1622 va vendre totes les seves possessions per asegurar-se una vida independent. Durant els cinc próxims anys va elaborar el seu propi sistema del món i la seva pròpia visió de l'home i el cos humà.

En el seu llibre publicat en 1637 el Discurs del mètode va proposar un dubte metòdic, la qual posava a judici tots els coneixements de l'època.

El mètode cartesià, creat i defensat per Descartes, es basa en que l'ésser humà està compost per la unió de dues substàncies completament diferents: el cos, substància extensa, i l'ànima, substància pensant.

Aquí teniu un vídeo sobre l'Holocaust

Auschwitz

La primera sensació que vaig sentir al entrar al camp de concentració no va ser ni tristesa ni angoixia, sinó que vaig sentir vergonya de ser de la mateixa raça de tota aquella gent que van permetre i que van fer aquella bogeria. Tot va venir produit per uns ideals que no haurien d'haver estat respectats per ningú encara que hagin estat imposats per la violència.

El Nacionalisme

El nacionalisme és el sentiment que té un poble (un conjunt de gent) per la seva nació. Aquest nacionalisme es pot expressar de moltes maneres, però la més comuna és la independència d'aquella nació envers al país al qual ella pertany.
Això es degut a que les persones som l'animal més difícil de controlar i per naturalesa no ens agrada que ens manipulin els "grans" gobernants que tenim al nostre país. Per això no volem dependre de ningú volem ser autònoms i així podrem triar i elaborar les nostres decisions com volguem.
Això estaría molt bé, però no es assiquible en el cas de Catalunya, ja que Espanya depèn massa de nosaltres i no estaria dispusada a deixar-nos marxar així com així.
Però això no ha de ser un obstacle per a nosaltres i algun tot pot arribar a ser com nosaltres vulguem