L'ànima
i el cos
En aquest fragment de
text podem destacar idees com per exemple la idea que defensa en
aquest text Descartes, en la qual es diferencia clarament el que és
l'ànima, és a dir, la cosa no extensa pensant i el cos, la cosa
extensa no pensant. Una altra idea defensada per Descates és que
l'ànima pot viure sense el cos, és a dir, és immortal. També fa
referència al fet que el nostre jo, la nostra essència és la
nostra ànima.
Un títol alternatiu per
aquest comentari seria: L'essència de l'home s'anomena ànima
Aquest fragment de text
pertany al filòsof i metemàtic René Descartes. Descartes defensava
el dualisme cartesià. Aquest dualisme exposa que l'ésser humà està
compost per la unió de dues subtàncies completament diferents: el
cos subtància extensa i l'ànima subtància pensant. En el text quan
Descartes parla d'una essència pensant es refereix al seu jo
interior o millor dit a la seva ànima.
Aquest dualisme cartesià
es contraposa amb el dualisme interaccionista el qual afirma que el
cervell és insuficient per donar raó als fenòmens mentals i per
tant és nacessària la intreracció entre el que és físic i el que
és mental i d'això diem que el cos necessita l'ànima i l'ànima
necessita el cos.
També es contraposa amb
l'hilemorfisme defensat per Aristòtil el qual exposa que el cos i
l'ànima són complementàries i inseparables d'una única realitat
No hay comentarios:
Publicar un comentario