Carta a Meneceu

En el primer paràgraf ens indica que el fet de filosofar pot ser assolit per qualsevol persona a qualsevol edat, mai s'és massa jove ni massa vell.

El fet de no filosofar suposa un impediment pel subjecte d'assolir la felicitat. Filosofar és ser feliç i tan el jove com el vell ho han de fer per aconseguir-la, encara que de maneres diferents. El vell assoleix la felicitat recordant el passat, mentre que el jove ho fa enfrontant-se al seu futur. La felicitat no ens pot mancar a la vida i si ens manca fem tot el possible per aconseguir-la

Ens exposa la figura de l'ésser, com una substància incorruptible i feliç. L'ésser es mereix tot allò que li potencia i manté la seva felicitat característica i manté la immortalitat de la seva ànima. S'afirma l'existència de diferents deus, els quals, tenen una imatge que no els correspon. Els deus no s'involucren en el nostre món i només tenen en compta els seus semblants

A l'ésser li fa por  la mort, cosa que no hauria de ser així, ja que la mort és la privació de les sensacions i en aquestes es troben el bé i el mal. Gràcies a la mort, l'ésser perd el desig de la immortalitat. Quan la mort arriba nosaltres ja no hi som, per tant no hem de tenir-li por, ja que no és present ni en vida ni en mort

En la vida hi ha diferents desitjos: naturals i els vans.

- Els naturals són característiques de l'ésser mentre que els vans són innecessaris i no propis, per aixó podem viure sense ells. La felicitat s'aconsegueix equilibrant els desitjos. El plaer proporcionat pels desitjos és el principi i el final d'una vida feliç.