Definicions del tema 10

-Interactualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut i creu que qui obra malament ho fa per ignorància.

-Maièutica: Mètode propi de Sòcrates i que es basa en l’art de donar llum a la veritat.

-Hedonisme: Model de felicitat que es basa en experimentar plaer per ser feliç i evitar el dolor.

-Eudemonisme: Model de felicitat basat en autorealitzar-se per a ser feliç.

-Autorealització: Consisteix en realitzar les activitats més pròpies d’un ésser humà.

-Prudència: Virtut que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en la nostra vida trobant els termes mitjos entre excessos i defectes.

-Autosuficiència: Consisteix en saber ser feliç valent-se per si mateix.

-Pau interior: Consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.

-Utilitarisme: Model de la felicitat basat en aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre possible de persones.

-Aritmètica dels plaers: Mesura dels plaers segons la seva intensitat, durada, proximitat... per tal d’arribar a la màxima quantitat de plaer.

-Ètica deontològica: Vessant de l’ètica relacionada amb la justícia que es preocupa pel deure i li preocupa la forma.

-Ètica teleològica: Vessant de l’ètica que es preocupa per la finalitat.

-Imperatiu categòric: Tipus d’imperatiu (ordre) que obliga de manera universal i incondicional, formula ordres morals.

-Autonomia moral: Persones que tenen la capacitat d’actuar per elles mateixes segons unes normes morals universals.