L'ànima i el cos

En aquest fragment de text podem destacar idees com per exemple la idea que defensa en aquest text Descartes, en la qual es diferencia clarament el que és l'ànima, és a dir, la cosa no extensa pensant i el cos, la cosa extensa no pensant. Una altra idea defensada per Descates és que l'ànima pot viure sense el cos, és a dir, és immortal. També fa referència al fet que el nostre jo, la nostra essència és la nostra ànima.

Un títol alternatiu per aquest comentari seria: L'essència de l'home s'anomena ànima

Aquest fragment de text pertany al filòsof i metemàtic René Descartes. Descartes defensava el dualisme cartesià. Aquest dualisme exposa que l'ésser humà està compost per la unió de dues subtàncies completament diferents: el cos subtància extensa i l'ànima subtància pensant. En el text quan Descartes parla d'una essència pensant es refereix al seu jo interior o millor dit a la seva ànima.

Aquest dualisme cartesià es contraposa amb el dualisme interaccionista el qual afirma que el cervell és insuficient per donar raó als fenòmens mentals i per tant és nacessària la intreracció entre el que és físic i el que és mental i d'això diem que el cos necessita l'ànima i l'ànima necessita el cos.

També es contraposa amb l'hilemorfisme defensat per Aristòtil el qual exposa que el cos i l'ànima són complementàries i inseparables d'una única realitat