L'home és un animal polític

Idees Principals

L'ésser humà és sociable per naturalesa. L'home no pot desenvolupar-se com a tal fora de la societat. El fet de que l'home pugui estar en societat és, en part, gràcies al llenguatge. La comunicació entre subjectes afavoreix la convivència. A més, l'ésser humà és l'únic ésser capaç de viure en societat, ja que té la capacitat de comunicar-se i es capaç de fer distincions morals.

Títol

L'ésser humà creador de la "polis"

Anàlisi

Aquest fragment de text pertany al llibre "Política" d'Aristòtil. En el text ens parla que l'home té la capacitat de viure en societat. Aquesta necessitat és per naturalesa, és a dir, l'ésser humà té com a fi viure en societat i d'aquesta manera assolit el bé suprem que és la felicitat. Com diu el text, l'home és l'únic ésser capaç de distingir moralment i això es tranmés amb l'ús de la paraula. La comunicació és un factor molt important que afavoreix la convivència. Gràcies a la paraula es pot diferenciar el que és just del que és injust i així viure sota unes pautes. La societat permet l'home desenvolupar les seves capacitats i cobrir les seves necessitats.

Comparació

A diferència d'Aristòtil, Plató tenia la intenció de configurar un estat ideal perfecte, en el qual les parts de l'ànima estaven relacionades amb les classes socials. Mentre Aristòtil només pretenia aportar unes pautes per fer de l'estat un lloc on es pugui assolir la felicitat comuna per a tots