L'existència de Déu

Idees principals
En aquest fragment de text Descartes parla sobre l'existència de Déu i el defineix com una substància eterna, infinita, immutable...
Els humans som incapaços d'assolir característiques com les de Déu, per això ha d'existir necessàriament. A no ser que ell ens les hagi imposat abans ( idees innates). És el creador de totes les coses i estem determinats per ell

Titol
Déu: la substància suprema

Anàlisi

Descartes en el text intenta demostrar la existència de Déu a partir de la idea de "jo", ja que partint de la base que ell existeix, diu que si ell té una idea d’una substància infinita eterna, immutable... no pot sorgir d’ell mateix ja que ell és un ésser finit i aquest fet el limita a tenir la idea de substàncies finites com ell però per a tenir una idea que no compresa en el seu interior hi ha d’haver algun ésser que si que tingui aquestes idees que les hagi inclòs al seu interior. Aquest ésser superior és Déu i ha d’existir necessàriament.

En conclusió Déu és una substància infinita i ha inclòs aquesta idea a l’interior del jo, una substància finita, i per tant  la idea de substància infinita no pot haver sorgit del seu interior, conseqüentment Déu existeix.

Comparació

Aquesta concepció de Déu com a cosa eterna i infinita es pot comparar amb la teoria de Sant Anselm, ja que tots dos autors consideraven que la perfecció és Déu, que de la seva idea es pot tenir una imatge en el nostre pensament.
Mentre que Sant Anselm no desenvolupa gaire la seva teoria, Descartes utilitza la idea de substància infinita per demostrar l'existència de la matèria i per diferenciar a Déu de la resta de les coses, considerant-lo com el creador de les substàncies finites.