El fi del camí del pensament

Aquesta serà l'útima entrada del meu blog destinat a la filosofia de batxillerat.

 He pujat treballs de classe: comentaris, activitats...  però també vídeos repasant els millors autors.

Espero que us hagi agradat i que hageu pogut apendre la filosofia de tota la història

Repàs de David Hume

Aqui us deixu un video que repasa la vida i la filosofia de David Hume

David Hume

"No hi ha res de bo ni dolent que la bona o dolenta voluntat"

El que vol dir aquesta frase és que els éssers humans som lliures i ens determinen les nostres eleccions davant de les diferents situacions a les que ens hem d'enfrontar en el dia a dia. Som conscients de les nostres eleccions i, per tant, ens responsabilitzem de les conseqüències ja siguin bones o dolentes. Som responsables dels nostres actes i a partir de les nostres tries ens determinem el nostre futur més proper. Constituïm la nostra forma de vida  i la nostra voluntat ens determina el dia a dia som totalment lliures i no depenem de res més que de nosaltres mateixos.

Abstract David Hume

Idees Principals 

En el text exposa la idea de la imposibilitat d'afirmar un futur com a vàlid ni a relacionar el passat amb el futur ja que tot i que la experiència passada ens mostri un futur porbable aquest no té perquè ser sempre cert. Per tant, no podem seguir la raó sinó que ens hem de decantar per allò probable i viure d'acord amb el costum.

Títol

L'impredicció del futur

Anàlisi

Aquest fragment de l'abstracte de Hume ens mostra les seves idees empiristes ja que defensa la experiència com a base del nostre pensament. En un principi exposa que el primer home no podia pas saber res del futur ja que no habia viscut en temps passat i per tant no podia saber si el futur guardaria relació amb el que habia viscut fins ara, d'aquesta manera defensa que tot allò que succeeix passa perque es probable però que podria ser d'una altra manera i per tant no ens podem guiar per allò que diu la raó sinó que no podem saber si en un futur les forces que actuen sobre la natura variaran per tant ens hem de guiar per allò al que estem acostumats i creure en allò més probable.

David Hume

“Sigues filòsof però, en mig de tota la teva filosofia, continua essent un home”

Amb aquesta frase David Hume pretèn apropar-se al poble i fer entendre que sent filòsof s'aconsegueix la felicitat, però al ser filòsof es continua essent home. Primer va l'home i després el filòsof . Per tant, aquell que filosofa no és diferent a la resta sinó que ha de viure per a ser lliure i feliç com qualsevol altre home, incorporant la filosofia en la seva vida d’una manera natural sense que aquesta el faci perdre tot allò extern a la filosofia.

Fragment 225 capítol II Assaig del govern civil Locke

Idees Principals 

El text defensa que la societat pot tolerar errors en el govern, ja que està constituït per homes i aquests s’equivoquen. Però no serà estrany que el poble s’aixequi i es revolti contra aquell govern que s’equivoca en benefici propi i utilitza polítiques enganyoses. Aleshores el poble buscarà retornar-li el poder a aquell que vetlli per ell o es tornarà a l’estat de natura.

Títol

L'error de l'home

Anàlisi

En el fragment podem veure com Locke ens fa conèixer què hauríem de fer en cas de què el govern ja no fos legítim. Serà aquell que en un passat havia promès representar la voluntat del poble, però que en un moment donat deixa de fer-ho i com el text esmenta, comença a posar en pràctica una sèrie d’abusos, prevaricacions i artificis, tots dirigits cap a un mateix fi.

Comparació

John Locke en aquest fragment defensa una teoria política basada en un govern de la majoria i per tant un govern literalista, per això no accepta abusos de poder ni actuacions minoritàries sinó que creu que s’ha de frenar tot aquell règim totalitari.

Per altra banda podem trobar a Hobbes, el qual creu que la societat es un simple pacte entre els humans per a acabar amb el estat de natura ja que l’home és un llop per a ell mateix, però no creu que la societat sigui una solució ja que diu que l’home renuncia a la seva llibertat i per tant no pot viure bé.

Fragment 96-97 capitol II Assaig de govern civil de Locke

Idees Principals

En aquest fragment veiem que quan l’home tria deixar l’estat de natura i passar a formar una societat, accepta lliurar una part de la seva llibertat i posar-la en mans de l’estat. L’estat durà a terme certes mesures escollides per la majoria per tal d’afavorir al màxim de gent possible.

Títol

L'ésser humà guiat per la raó

Anàlisi

John Locke en aquest fragment de L’Assaig sobre el govern civil ens mostra la seva idea sobre la forma de govern. Per això expressa que al deixar l’estat de natura en el que ens trobàvem inicialment cada membre de la nova societat va acceptar avenir-se a aquelles decisions majoritàries ja que per a formar una comunitat viable és necessari que s’actuï com una sola força i per tant tothom ha d’actuar com un sol membre, sinó la comunitat quedaria dividida i no podria avançar fent impossible la convivència entre els seus membres i acabant altra vegada en estat de natura on cadascú faria allò que li sembla millor segons la seva llibertat absoluta.

Per tant hem de renunciar a una part d’aquesta llibertat per poder conviure en una comunitat on la majoria decideixi segons la llei de la natura, la raó.

Fragment 6 capítol II Assaig del govern civil de Locke

Idees Principals

L’home és lliure i per tant és responsable de cuidar els seus béns i la seva persona però no té capacitat per atemptar contra ell mateix ni contra els altres ja que viu en un estat de natura governat per la raó que l’impedeix actuar així. Hem estat creats per un Sabi omnipotent, tots som iguals i per tant no podem subordinar a cap membre sinó que hem de protegir a la resta al igual que ells a nosaltres per conservar la vida i la llibertat.

Títol

La llibertat i les seves conseqüències

Anàlisi

En aquest fragment de L’assaig sobre el govern civil de John Locke un filòsof empirista del segle XVII, defensa la seva teoria política i en aquest ens exposa la idea que l’home en estat de natura és governat per la raó i per aquest motiu ha de ser lliure i ser responsable dels seus béns i la seva persona. A més a més, l’home ha estat creat per un savi Creador i aquest ens ha fet lliures i a tots iguals, per tant  un individu no ha de subordinar als altres sinó que cada ésser és responsable de la seva vida i no ha de dependre dels demés, és a dir, ningú pot atemptar contra les llibertats, béns i vida d’un altre. És per això que ens hem de defensar a nosaltres mateixos i protegir a la resta tant com sigui possible actuant d’una manera justa segons la raó.

Comparació

En el text Locke defensa la seva concepció de la política de la societat on tot parteix d’un estat de natura governat per la raó on tots els éssers són lliures i la societat ens atorga protecció

En canvi podríem trobar altres teories com la de Hobbes el qual a diferència de Locke defensava que la societat era un contracte necessària ja que l’home en estat de natura no podia viure ja que es trobaria en un conflicte constant i per tant la societat és un sistema que impedeix la guerra a través de la protecció i les normes.

Capítol II Assaig de Locke

Idees Principals

Els coneixements innats no poden existir perquè no tothom considera algunes proposicions com a veritables i que no té sentit l’existència d’idees congènites a la ment, si aquesta no pot conèixer-les.

Títol 

L'inexistència de les idees innates 

Anàlisi

Aquest fragment pertany al primer llibre de l’assaig sobre l’enteniment humà de John Locke en el qual defensa la seva teoria de l’origen del coneixement des de el punt de vista empirista.

L’autor rebutja les idees innates per diversos motius.  Considera que no tothom les coneix de manera sistemàtica ja que per exemple els nens i els idiotes tenen ànima i no coneixen les idees sense haver passat per l’experiència, per tant les idees no estan impreses en la ment.

Comparació

En el fragment podem observar una clara crítica de John Locke a les idees racionalistes de la època ja que està totalment en contra de les idees innates, sinó que ell es basa en el empirisme i per tant creu que es pot arribar a la veritat absoluta però a través de l’experiència.

En canvi, Descartes defensa les idees innates i com a tal la idea de Déu el qual és una idea perfecta que ens ve donada per aquest últim ja que no pot haver sorgit de nosaltres mateixos.

Els racionalistes

Autors	Mètodes	Llibertat	Substància	Coneixement
René Descartes Neix a La Haye  ( 1596). Filòsof racionalista més important. Mor a Suècia 1650	Parteix de la raó Pretén guiar a la raó: no es pren res falç com a vertader		Allò que no necessita res per existir Dos tipus: cos i ànima Mode: modificacions de les substàncies	Els sentits ens enganyen Mètode deductiu Pensament tracta sobre les idees
Baruch Spinoza Neix a Holanda 1632 Mor a l'Haia 1677 de tuberculosi	Defensa el mètode geomètric Parteix d'una idea vertadera que orienta al mètode Déu=natura	No hi ha espai per a la llibertat L'ànima està determinada per la causa Estem determinats	Allò que és en si i es concep per si mateix És el subjecte últim, indivisible i causa de si	Hi ha una sola realitat  ( monisme) "connatus" cada ésser preserva en el seu ésser Ments infinites són modes de Déu sota l'atribut del pensament
Leibniz Neix a Alemanya 1646 Descobreix les integrals Mor a Hannover 1716		No som lliures depenem de la nostra voluntat Actuem d'acord amb el que ens sembla millor Tot el que passa depèn de Déu	Subjecte al qual s'atribueixen diversos predicats Mònada: subst simple que forma compostos. Indivisible, autònoma,  Déu és la mònada suprema	Tot passa pels sentits menys l'enteniment Existeixen les idees innates Veritats de raó i veritats de fet

Dualisme Cartesià

Idees principals
En aquest text, Descartes fa referència al dualisme entre la seva ment i el seu cos defensant sempre que la seva essència és només el cogito, el pensament perquè tot i que pot intuir que el jo és ment i cos encara no ha pogut demostrar l’existència dels cossos. Defineix l'ànima coma substància pensant no extensa i el cos com a substància extensa no pensant

Títol

Interacció entre cos i ànima

Anàlisi

Quan penso en mi i després en el meu cos obtinc dues idees clares i distintes, el que comporta que siguin dues substàncies diferents. Quan penso en mi, en el meu jo, en el que sóc realment, arribo a la conclusió que tan sols sóc una substancia que pensa, llavors el meu cos què és? Se’ns dubte és la meva extensió amb la qual estic estrictament lligat. És aquest el que em transmet les sensacions que em fan percebre la realitat però, fins a quin punt estem units? Si bé el meu cos i jo formem part d’una mateixa realitat som dues substàncies diferents, quan penso en mi, en el que jo sóc sé que sóc allò que pensa, per tant, si és aquesta la part que compon la meva essència, un cop el meu cos mori la meva essència no morirà amb ell, per tant, sóc immortal. 

Comparació

Descartes en aquest fragment exposa la seva teoria del dualisme cartesià, una teoria antropològica basada en un dualisme cos i ment, les quals són dues substàncies completament diferents i aquestes estan unides de manera accidental, per tant poden viure de manera separada.

Per altra banda aquesta teoria es podria comparar amb el dualisme platònic que també defensa un dualisme cos i ànima, però per a aquest el cos és una presó per a l’ànima i aquesta se n’ha d’alliberar per ha poder accedir al món intel·ligible on podrà observar les idees en si mateixes.

Per últim, també es pot comparar a Aristòtil, el qual va defensar l’hilemorfisme, un dualisme antropològic cos i ànima, però a diferència de Plató i descartes, per a ell aquesta unió era necessària ja que les dues parts es complementaven ja que formen part d’una mateixa realitat i per tant eren inseparables

L'existència de Déu

Idees principals
En aquest fragment de text Descartes parla sobre l'existència de Déu i el defineix com una substància eterna, infinita, immutable...
Els humans som incapaços d'assolir característiques com les de Déu, per això ha d'existir necessàriament. A no ser que ell ens les hagi imposat abans ( idees innates). És el creador de totes les coses i estem determinats per ell

Titol
Déu: la substància suprema

Anàlisi

Descartes en el text intenta demostrar la existència de Déu a partir de la idea de "jo", ja que partint de la base que ell existeix, diu que si ell té una idea d’una substància infinita eterna, immutable... no pot sorgir d’ell mateix ja que ell és un ésser finit i aquest fet el limita a tenir la idea de substàncies finites com ell però per a tenir una idea que no compresa en el seu interior hi ha d’haver algun ésser que si que tingui aquestes idees que les hagi inclòs al seu interior. Aquest ésser superior és Déu i ha d’existir necessàriament.

En conclusió Déu és una substància infinita i ha inclòs aquesta idea a l’interior del jo, una substància finita, i per tant  la idea de substància infinita no pot haver sorgit del seu interior, conseqüentment Déu existeix.

Comparació

Aquesta concepció de Déu com a cosa eterna i infinita es pot comparar amb la teoria de Sant Anselm, ja que tots dos autors consideraven que la perfecció és Déu, que de la seva idea es pot tenir una imatge en el nostre pensament.
Mentre que Sant Anselm no desenvolupa gaire la seva teoria, Descartes utilitza la idea de substància infinita per demostrar l'existència de la matèria i per diferenciar a Déu de la resta de les coses, considerant-lo com el creador de les substàncies finites.

Meditacions Metafísiques

Idees principals
No se sap si existeix alguna cosa de la qual no es pot tenir dubte
Pot haver un Déu que ens faci tenir dubtes del que és indubtable
El subjecte en si és qui es crea els dubtes
El subjecte com és qui es crea els dubtes, existeix

Títol
El dubte sobre la veritat

Anàlisi
Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes ( S. XVII). En aquest text podem veure reflectida part de la seva teoria sobre el dubte metòdic. Descartes exposa que s'ha de posar en dubte les veritats apreses durant la vida. L'objectiu d'això, és dubtar de tot per poder trobar alguna idea certa. En el text, quan fa referència a l'existència d'un possible "jo" que el fa dubtar ( geni maligne). Aquest "jo" l'enganya fins i tot del que és indubtable: les matemàtiques. Finalment, Descartes diu que és ell mateix qui provoca el dubte sobre les coses, per tant, arriba a un dubte absolut, no pot dubtar del que està dubtant això vol dir que pensa i si pensa, és

El temps va ser creat amb el món

Idees principals

En aquest text de Sant Agustí podem extreure les següents idees: 

Déu va crear el temps i abans de la creació del món no existia el temps, per tant, deduïm que el temps va ser creat amb el món. Sant Agustí exposa que Déu és el mateix temps i que és etern

Títol

Déu: una imatge d'eternitat

Anàlisi

Sant Agustí exposa la seva idea de l'existència d'un Déu omnipotent i etern. Ho podem veure reflectit  en el text: " El teu avui és l'eternitat", " Els teus dies ni vénen ni van", " Déu omnipotent i creador".

Defensa una idea en la qual Déu  és el creador del propi temps, ja que en crear el món va crear alhora el temps, més ben dit ell és el temps

Comparació

Sant Agustí creu en l'existència de Déu i afirma que Déu és omnipotent i etern.

Sant Anselm té aquesta idea en comú i, a més, al igual que Sant Agustí va intentar demostrar l'existència de Déu  però no va tenir validesa