L'existència de Déu

Idees principals
En aquest fragment de text Descartes parla sobre l'existència de Déu i el defineix com una substància eterna, infinita, immutable...
Els humans som incapaços d'assolir característiques com les de Déu, per això ha d'existir necessàriament. A no ser que ell ens les hagi imposat abans ( idees innates). És el creador de totes les coses i estem determinats per ell

Titol
Déu: la substància suprema

Anàlisi

Descartes en el text intenta demostrar la existència de Déu a partir de la idea de "jo", ja que partint de la base que ell existeix, diu que si ell té una idea d’una substància infinita eterna, immutable... no pot sorgir d’ell mateix ja que ell és un ésser finit i aquest fet el limita a tenir la idea de substàncies finites com ell però per a tenir una idea que no compresa en el seu interior hi ha d’haver algun ésser que si que tingui aquestes idees que les hagi inclòs al seu interior. Aquest ésser superior és Déu i ha d’existir necessàriament.

En conclusió Déu és una substància infinita i ha inclòs aquesta idea a l’interior del jo, una substància finita, i per tant  la idea de substància infinita no pot haver sorgit del seu interior, conseqüentment Déu existeix.

Comparació

Aquesta concepció de Déu com a cosa eterna i infinita es pot comparar amb la teoria de Sant Anselm, ja que tots dos autors consideraven que la perfecció és Déu, que de la seva idea es pot tenir una imatge en el nostre pensament.
Mentre que Sant Anselm no desenvolupa gaire la seva teoria, Descartes utilitza la idea de substància infinita per demostrar l'existència de la matèria i per diferenciar a Déu de la resta de les coses, considerant-lo com el creador de les substàncies finites.

Meditacions Metafísiques

Idees principals
No se sap si existeix alguna cosa de la qual no es pot tenir dubte
Pot haver un Déu que ens faci tenir dubtes del que és indubtable
El subjecte en si és qui es crea els dubtes
El subjecte com és qui es crea els dubtes, existeix

Títol
El dubte sobre la veritat

Anàlisi
Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes ( S. XVII). En aquest text podem veure reflectida part de la seva teoria sobre el dubte metòdic. Descartes exposa que s'ha de posar en dubte les veritats apreses durant la vida. L'objectiu d'això, és dubtar de tot per poder trobar alguna idea certa. En el text, quan fa referència a l'existència d'un possible "jo" que el fa dubtar ( geni maligne). Aquest "jo" l'enganya fins i tot del que és indubtable: les matemàtiques. Finalment, Descartes diu que és ell mateix qui provoca el dubte sobre les coses, per tant, arriba a un dubte absolut, no pot dubtar del que està dubtant això vol dir que pensa i si pensa, és

El temps va ser creat amb el món

Idees principals

En aquest text de Sant Agustí podem extreure les següents idees: 

Déu va crear el temps i abans de la creació del món no existia el temps, per tant, deduïm que el temps va ser creat amb el món. Sant Agustí exposa que Déu és el mateix temps i que és etern

Títol

Déu: una imatge d'eternitat

Anàlisi

Sant Agustí exposa la seva idea de l'existència d'un Déu omnipotent i etern. Ho podem veure reflectit  en el text: " El teu avui és l'eternitat", " Els teus dies ni vénen ni van", " Déu omnipotent i creador".

Defensa una idea en la qual Déu  és el creador del propi temps, ja que en crear el món va crear alhora el temps, més ben dit ell és el temps

Comparació

Sant Agustí creu en l'existència de Déu i afirma que Déu és omnipotent i etern.

Sant Anselm té aquesta idea en comú i, a més, al igual que Sant Agustí va intentar demostrar l'existència de Déu  però no va tenir validesa