Definicions del tema 10
-Interactualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut i creu que qui obra malament ho fa per ignorància.
-Maièutica: Mètode propi de Sòcrates i que es basa en l’art de donar llum a la veritat.
-Hedonisme: Model de felicitat que es basa en experimentar plaer per ser feliç i evitar el dolor.
-Eudemonisme: Model de felicitat basat en autorealitzar-se per a ser feliç.
-Autorealització: Consisteix en realitzar les activitats més pròpies d’un ésser humà.
-Prudència: Virtut que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en la nostra vida trobant els termes mitjos entre excessos i defectes.
-Autosuficiència: Consisteix en saber ser feliç valent-se per si mateix.
-Pau interior: Consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
-Utilitarisme: Model de la felicitat basat en aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre possible de persones.
-Aritmètica dels plaers: Mesura dels plaers segons la seva intensitat, durada, proximitat... per tal d’arribar a la màxima quantitat de plaer.
-Ètica deontològica: Vessant de l’ètica relacionada amb la justícia que es preocupa pel deure i li preocupa la forma.
-Ètica teleològica: Vessant de l’ètica que es preocupa per la finalitat.
-Imperatiu categòric: Tipus d’imperatiu (ordre) que obliga de manera universal i incondicional, formula ordres morals.
-Autonomia moral: Persones que tenen la capacitat d’actuar per elles mateixes segons unes normes morals universals.
