David Hume

"No hi ha res de bo ni dolent que la bona o dolenta voluntat"

El que vol dir aquesta frase és que els éssers humans som lliures i ens determinen les nostres eleccions davant de les diferents situacions a les que ens hem d'enfrontar en el dia a dia. Som conscients de les nostres eleccions i, per tant, ens responsabilitzem de les conseqüències ja siguin bones o dolentes. Som responsables dels nostres actes i a partir de les nostres tries ens determinem el nostre futur més proper. Constituïm la nostra forma de vida  i la nostra voluntat ens determina el dia a dia som totalment lliures i no depenem de res més que de nosaltres mateixos.

Abstract David Hume

Idees Principals 

En el text exposa la idea de la imposibilitat d'afirmar un futur com a vàlid ni a relacionar el passat amb el futur ja que tot i que la experiència passada ens mostri un futur porbable aquest no té perquè ser sempre cert. Per tant, no podem seguir la raó sinó que ens hem de decantar per allò probable i viure d'acord amb el costum.

Títol

L'impredicció del futur

Anàlisi

Aquest fragment de l'abstracte de Hume ens mostra les seves idees empiristes ja que defensa la experiència com a base del nostre pensament. En un principi exposa que el primer home no podia pas saber res del futur ja que no habia viscut en temps passat i per tant no podia saber si el futur guardaria relació amb el que habia viscut fins ara, d'aquesta manera defensa que tot allò que succeeix passa perque es probable però que podria ser d'una altra manera i per tant no ens podem guiar per allò que diu la raó sinó que no podem saber si en un futur les forces que actuen sobre la natura variaran per tant ens hem de guiar per allò al que estem acostumats i creure en allò més probable.

David Hume

“Sigues filòsof però, en mig de tota la teva filosofia, continua essent un home”

Amb aquesta frase David Hume pretèn apropar-se al poble i fer entendre que sent filòsof s'aconsegueix la felicitat, però al ser filòsof es continua essent home. Primer va l'home i després el filòsof . Per tant, aquell que filosofa no és diferent a la resta sinó que ha de viure per a ser lliure i feliç com qualsevol altre home, incorporant la filosofia en la seva vida d’una manera natural sense que aquesta el faci perdre tot allò extern a la filosofia.

Fragment 225 capítol II Assaig del govern civil Locke

Idees Principals 

El text defensa que la societat pot tolerar errors en el govern, ja que està constituït per homes i aquests s’equivoquen. Però no serà estrany que el poble s’aixequi i es revolti contra aquell govern que s’equivoca en benefici propi i utilitza polítiques enganyoses. Aleshores el poble buscarà retornar-li el poder a aquell que vetlli per ell o es tornarà a l’estat de natura.

Títol

L'error de l'home

Anàlisi

En el fragment podem veure com Locke ens fa conèixer què hauríem de fer en cas de què el govern ja no fos legítim. Serà aquell que en un passat havia promès representar la voluntat del poble, però que en un moment donat deixa de fer-ho i com el text esmenta, comença a posar en pràctica una sèrie d’abusos, prevaricacions i artificis, tots dirigits cap a un mateix fi.

Comparació

John Locke en aquest fragment defensa una teoria política basada en un govern de la majoria i per tant un govern literalista, per això no accepta abusos de poder ni actuacions minoritàries sinó que creu que s’ha de frenar tot aquell règim totalitari.

Per altra banda podem trobar a Hobbes, el qual creu que la societat es un simple pacte entre els humans per a acabar amb el estat de natura ja que l’home és un llop per a ell mateix, però no creu que la societat sigui una solució ja que diu que l’home renuncia a la seva llibertat i per tant no pot viure bé.