Fragment 96-97 capitol II Assaig de govern civil de Locke

Idees Principals

En aquest fragment veiem que quan l’home tria deixar l’estat de natura i passar a formar una societat, accepta lliurar una part de la seva llibertat i posar-la en mans de l’estat. L’estat durà a terme certes mesures escollides per la majoria per tal d’afavorir al màxim de gent possible.

Títol

L'ésser humà guiat per la raó

Anàlisi

John Locke en aquest fragment de L’Assaig sobre el govern civil ens mostra la seva idea sobre la forma de govern. Per això expressa que al deixar l’estat de natura en el que ens trobàvem inicialment cada membre de la nova societat va acceptar avenir-se a aquelles decisions majoritàries ja que per a formar una comunitat viable és necessari que s’actuï com una sola força i per tant tothom ha d’actuar com un sol membre, sinó la comunitat quedaria dividida i no podria avançar fent impossible la convivència entre els seus membres i acabant altra vegada en estat de natura on cadascú faria allò que li sembla millor segons la seva llibertat absoluta.

Per tant hem de renunciar a una part d’aquesta llibertat per poder conviure en una comunitat on la majoria decideixi segons la llei de la natura, la raó.

Fragment 6 capítol II Assaig del govern civil de Locke

Idees Principals

L’home és lliure i per tant és responsable de cuidar els seus béns i la seva persona però no té capacitat per atemptar contra ell mateix ni contra els altres ja que viu en un estat de natura governat per la raó que l’impedeix actuar així. Hem estat creats per un Sabi omnipotent, tots som iguals i per tant no podem subordinar a cap membre sinó que hem de protegir a la resta al igual que ells a nosaltres per conservar la vida i la llibertat.

Títol

La llibertat i les seves conseqüències

Anàlisi

En aquest fragment de L’assaig sobre el govern civil de John Locke un filòsof empirista del segle XVII, defensa la seva teoria política i en aquest ens exposa la idea que l’home en estat de natura és governat per la raó i per aquest motiu ha de ser lliure i ser responsable dels seus béns i la seva persona. A més a més, l’home ha estat creat per un savi Creador i aquest ens ha fet lliures i a tots iguals, per tant  un individu no ha de subordinar als altres sinó que cada ésser és responsable de la seva vida i no ha de dependre dels demés, és a dir, ningú pot atemptar contra les llibertats, béns i vida d’un altre. És per això que ens hem de defensar a nosaltres mateixos i protegir a la resta tant com sigui possible actuant d’una manera justa segons la raó.

Comparació

En el text Locke defensa la seva concepció de la política de la societat on tot parteix d’un estat de natura governat per la raó on tots els éssers són lliures i la societat ens atorga protecció

En canvi podríem trobar altres teories com la de Hobbes el qual a diferència de Locke defensava que la societat era un contracte necessària ja que l’home en estat de natura no podia viure ja que es trobaria en un conflicte constant i per tant la societat és un sistema que impedeix la guerra a través de la protecció i les normes.

Capítol II Assaig de Locke

Idees Principals

Els coneixements innats no poden existir perquè no tothom considera algunes proposicions com a veritables i que no té sentit l’existència d’idees congènites a la ment, si aquesta no pot conèixer-les.

Títol 

L'inexistència de les idees innates 

Anàlisi

Aquest fragment pertany al primer llibre de l’assaig sobre l’enteniment humà de John Locke en el qual defensa la seva teoria de l’origen del coneixement des de el punt de vista empirista.

L’autor rebutja les idees innates per diversos motius.  Considera que no tothom les coneix de manera sistemàtica ja que per exemple els nens i els idiotes tenen ànima i no coneixen les idees sense haver passat per l’experiència, per tant les idees no estan impreses en la ment.

Comparació

En el fragment podem observar una clara crítica de John Locke a les idees racionalistes de la època ja que està totalment en contra de les idees innates, sinó que ell es basa en el empirisme i per tant creu que es pot arribar a la veritat absoluta però a través de l’experiència.

En canvi, Descartes defensa les idees innates i com a tal la idea de Déu el qual és una idea perfecta que ens ve donada per aquest últim ja que no pot haver sorgit de nosaltres mateixos.