Comentari de Text. Plató

IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg del llibre IV de la República de Plató tracta explica la justícia relacionada amb a la ciutat i l’home alhora. Afirma que l´home per naturalesa ha de ser bo. L’home just serà aquell que cadascuna de les seves parts fa allò que li pertoca. En el cas de la ciutat passat el mateix.

TÍTOL

Només sabent de justícia és pot ser just

ANÀLISI

Plató, l’autor d’aquest text ens explica que un home o una ciutat seran justes quean cadascuna de les seves parts faci el que li pertoca. En el cas de l’home com explica en el mite dels cavalls alats, en el qual per ser justos hem de dur la nostra vida a favor de la part racional, és a dir, hem de fer cas a l’ànima, com el cavall blanc i bo. D’altra banda hem de dominar les passions del cos, com el cavall negre i dolent, el qual no es deixa governar.
I en el cas de la ciutat, com explica a la seva part sobre la política, per que una ciutat sigui justa cadascuna de les seves classes ha de fer el que li pertoca: els artesans treballar amb matèries primeres i crear objectes, els soldats encarregats de defensar la ciutat i els filòsofs seran els que la governaran. Per això, un home o les classes socials d’una ciutat faran allò que els hi corresponen si voles ser justos.

COMAPARACIÓ

En el text Plató defensa la seva teoria de les idees a través del diàleg i ens exposa les seves idees de política en una societat ideal moguda a partir de la justícia en la qual trobem individus ideals moguts per aquesta virtut i la societat estructurada en classes que presenten diverses virtuts interiors i que segons aquestes ocuparan un lloc o un altre en la societat i realitzaran unes coses o unes altres.

Podríem comparar aquesta idea amb l'intel·lectualisme moral de Sòcrates el qual també defensa la idea de que cada home ha de fer allò que li pertoca però creu que perquè aquest sàpiga que ha de fer primer ha d'entendre la idea i això s'aconsegueix per mitjà del diàleg.

Comentari de Text: Plató ( 427-347 a.C)

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Plató explica que l'ànima es reencarna varies vagades i aquesta ha visualitzat tan la vida com la mort. Explica que l'ànima ho sap tot, però que un cop es reencarna en un cos oblida i mesura que té consciència recorda tot allò que ja sabia. L'ànima no troba cap impediment per recordar i explica que aquest fet és natural

TÍTOL

El record de l'ànima

ANÀLISI

Plató defensa que l'ànima, aquella substància pensant no material, es reencarna varies vegades en diferents cossos. L'ànima, abans d'arribar al cos, capta les idees del món intel·ligible, però un cop entra en el cos les oblida. Llavors l'ànima a partir d'un procés de recordar tornarà a saber les idees a l'interior del cos. L'ànima ha estat tan viva com morta i que això succeirà sempre, ja que és immortal. Defensa que qualsevol home recorda, aprèn i d'aquesta manera assoleix les idees de l'ànima.

COMPARACIÓ

Dualisme Cartesià: Explica que la unió de cos i ànima és un simple accident i que l'ànima és immortal.

Plató coincideix en això i explica la seva teoria del record de les idees de l'ànima

Hilemorfisme: ( defensat per Aristòtil), explica que la forma és superior a la matèria, ja que la forma determina l'ésser

Plató explica que la formació de l'ésser es deu a aquesta unió i al recor posterior de les idees

Comentari de Text: Plató ( 427- 347 a.C)

IDEES PRINCIPALS

En aquest text de Plató el mateix autor ens fa una diferència clara entre els filòsofs, que són les persones que pretenen assolir la veritat i la resta de persones que per mitjà dels sentits aconsegueixen assolir les aparences de les coses. Aquestes persones no pretenen assolir las veritat i es conformen amb les simple aparences. A partir d'aconseguir la veritat, els filòsofs poden assolir el saber de les coses, mentre que les persones només aconsegueixen l'opinió a través de les aparences captades pels sentits.

TÍTOL

El coneixement d'assolir la veritat

ANÀLISI

Plató va escriure aquest text publicat en el llibre de la República de Plató durant l 'etapa de maduresa, és a dir, l'etapa en que Plató afirma que les idees són les causes de les coses. En aquest fragment de text distingeix entre els que poden arribar a la veritat amb l'ajut d'anar més enllà dels sentits ( filòsofs) i els que es conformen amb l'aparença de les coses transmeses pels sentits.

COMPARACIÓ

Per Plató les idees es troben a l'exterior de la ment. Aquestes idees que defineixen els objectes són captades per tots els éssers humans, però només uns són capaços d'aconseguir la veritat i altres no

Per Heràclit, a diferència de Plató, les idees no estan en les coses sinó que totes les idees sorgeixen de l'harmonia entre contraris i el conjunt d'aquestes interaccions s'assoleix la veritat