-Monisme materialista: Teoria del cervell i la ment que només admet una realitat amb caràcter material (cervell).
-Materialisme cibernètic: Teoria monista materialista que defensa que les activitats mentals estan controlades pel cervell i aquest és un ordinador complicat.
-Materialisme emergentista: Teoria materialista que defensa que allò mental sorgeix evolutivament del que és físic i que la matèria té diversos nivells fisicoquímic,biològic i mental.
-Dualisme platònic: Teoria dualista que defensa que l’ésser humà per el cos que és mortal i material i l’ànima que és immortal i immaterial, i que el cos condemna a l’ànima.
-Hilemorfisme: Teoria dualista que defensa que cos i ànima són principis complementaris i no és poden separar.
-Dualisme interaccionista: Teoria que defensa que ment i cervell són dues realitats diferents i hi ha interacció entre els estats físic i mental.
-Interaccionisme emergentista: Teoria de Popper que defensa que existeixen tres móns que interaccionen entre ells: el físic, el psíquic i el social i que no tots són materials.
-Raó teòrica: S’encarrega de buscar la veritat, per això tracta d’explicar fenòmens i fets necessaris.
-Raó pràctica: Vol aconseguir la felicitat, creu que hi poden haver diverses realitats i les coses poden ser de diverses maneres.
-Raciovitalisme: Defensa que la raó és un element constitutiu de la vida i que aquesta raó no es pot comparar amb les altres.
-Acció comunicativa: Acció dins la raó comunicativa que està orientada a la comprensió o entesa.
-Persona (Boeci): Substància individual de naturalesa racional.
-Dignitat: Característica de les persones basada en el fet que posseïm un valor absolut i no som intercanviables.
-Personalisme: Corrent que defensa a l’ésser humà com a persona individual que es constitueix amb la relació amb els altres.
-Existència encarnada: Defensa que les persones tenen una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se als altres.
-Compromís: Conjunt de promeses compartides en les que intervé la seva llibertat.
-Capacitat crítica: Capacitat de la persona de dir no i de transformar el món amb les seves pròpies conviccions.
-Proximitat: Donació d’alguna cosa pròpia a una altra persona pel sol fet de necessitar-ho