El fi del camí del pensament

Aquesta serà l'útima entrada del meu blog destinat a la filosofia de batxillerat.

 He pujat treballs de classe: comentaris, activitats...  però també vídeos repasant els millors autors.

Espero que us hagi agradat i que hageu pogut apendre la filosofia de tota la història

Repàs de David Hume

Aqui us deixu un video que repasa la vida i la filosofia de David Hume

David Hume

"No hi ha res de bo ni dolent que la bona o dolenta voluntat"

El que vol dir aquesta frase és que els éssers humans som lliures i ens determinen les nostres eleccions davant de les diferents situacions a les que ens hem d'enfrontar en el dia a dia. Som conscients de les nostres eleccions i, per tant, ens responsabilitzem de les conseqüències ja siguin bones o dolentes. Som responsables dels nostres actes i a partir de les nostres tries ens determinem el nostre futur més proper. Constituïm la nostra forma de vida  i la nostra voluntat ens determina el dia a dia som totalment lliures i no depenem de res més que de nosaltres mateixos.

Abstract David Hume

Idees Principals 

En el text exposa la idea de la imposibilitat d'afirmar un futur com a vàlid ni a relacionar el passat amb el futur ja que tot i que la experiència passada ens mostri un futur porbable aquest no té perquè ser sempre cert. Per tant, no podem seguir la raó sinó que ens hem de decantar per allò probable i viure d'acord amb el costum.

Títol

L'impredicció del futur

Anàlisi

Aquest fragment de l'abstracte de Hume ens mostra les seves idees empiristes ja que defensa la experiència com a base del nostre pensament. En un principi exposa que el primer home no podia pas saber res del futur ja que no habia viscut en temps passat i per tant no podia saber si el futur guardaria relació amb el que habia viscut fins ara, d'aquesta manera defensa que tot allò que succeeix passa perque es probable però que podria ser d'una altra manera i per tant no ens podem guiar per allò que diu la raó sinó que no podem saber si en un futur les forces que actuen sobre la natura variaran per tant ens hem de guiar per allò al que estem acostumats i creure en allò més probable.

David Hume

“Sigues filòsof però, en mig de tota la teva filosofia, continua essent un home”

Amb aquesta frase David Hume pretèn apropar-se al poble i fer entendre que sent filòsof s'aconsegueix la felicitat, però al ser filòsof es continua essent home. Primer va l'home i després el filòsof . Per tant, aquell que filosofa no és diferent a la resta sinó que ha de viure per a ser lliure i feliç com qualsevol altre home, incorporant la filosofia en la seva vida d’una manera natural sense que aquesta el faci perdre tot allò extern a la filosofia.

Fragment 225 capítol II Assaig del govern civil Locke

Idees Principals 

El text defensa que la societat pot tolerar errors en el govern, ja que està constituït per homes i aquests s’equivoquen. Però no serà estrany que el poble s’aixequi i es revolti contra aquell govern que s’equivoca en benefici propi i utilitza polítiques enganyoses. Aleshores el poble buscarà retornar-li el poder a aquell que vetlli per ell o es tornarà a l’estat de natura.

Títol

L'error de l'home

Anàlisi

En el fragment podem veure com Locke ens fa conèixer què hauríem de fer en cas de què el govern ja no fos legítim. Serà aquell que en un passat havia promès representar la voluntat del poble, però que en un moment donat deixa de fer-ho i com el text esmenta, comença a posar en pràctica una sèrie d’abusos, prevaricacions i artificis, tots dirigits cap a un mateix fi.

Comparació

John Locke en aquest fragment defensa una teoria política basada en un govern de la majoria i per tant un govern literalista, per això no accepta abusos de poder ni actuacions minoritàries sinó que creu que s’ha de frenar tot aquell règim totalitari.

Per altra banda podem trobar a Hobbes, el qual creu que la societat es un simple pacte entre els humans per a acabar amb el estat de natura ja que l’home és un llop per a ell mateix, però no creu que la societat sigui una solució ja que diu que l’home renuncia a la seva llibertat i per tant no pot viure bé.

Fragment 96-97 capitol II Assaig de govern civil de Locke

Idees Principals

En aquest fragment veiem que quan l’home tria deixar l’estat de natura i passar a formar una societat, accepta lliurar una part de la seva llibertat i posar-la en mans de l’estat. L’estat durà a terme certes mesures escollides per la majoria per tal d’afavorir al màxim de gent possible.

Títol

L'ésser humà guiat per la raó

Anàlisi

John Locke en aquest fragment de L’Assaig sobre el govern civil ens mostra la seva idea sobre la forma de govern. Per això expressa que al deixar l’estat de natura en el que ens trobàvem inicialment cada membre de la nova societat va acceptar avenir-se a aquelles decisions majoritàries ja que per a formar una comunitat viable és necessari que s’actuï com una sola força i per tant tothom ha d’actuar com un sol membre, sinó la comunitat quedaria dividida i no podria avançar fent impossible la convivència entre els seus membres i acabant altra vegada en estat de natura on cadascú faria allò que li sembla millor segons la seva llibertat absoluta.

Per tant hem de renunciar a una part d’aquesta llibertat per poder conviure en una comunitat on la majoria decideixi segons la llei de la natura, la raó.

Fragment 6 capítol II Assaig del govern civil de Locke

Idees Principals

L’home és lliure i per tant és responsable de cuidar els seus béns i la seva persona però no té capacitat per atemptar contra ell mateix ni contra els altres ja que viu en un estat de natura governat per la raó que l’impedeix actuar així. Hem estat creats per un Sabi omnipotent, tots som iguals i per tant no podem subordinar a cap membre sinó que hem de protegir a la resta al igual que ells a nosaltres per conservar la vida i la llibertat.

Títol

La llibertat i les seves conseqüències

Anàlisi

En aquest fragment de L’assaig sobre el govern civil de John Locke un filòsof empirista del segle XVII, defensa la seva teoria política i en aquest ens exposa la idea que l’home en estat de natura és governat per la raó i per aquest motiu ha de ser lliure i ser responsable dels seus béns i la seva persona. A més a més, l’home ha estat creat per un savi Creador i aquest ens ha fet lliures i a tots iguals, per tant  un individu no ha de subordinar als altres sinó que cada ésser és responsable de la seva vida i no ha de dependre dels demés, és a dir, ningú pot atemptar contra les llibertats, béns i vida d’un altre. És per això que ens hem de defensar a nosaltres mateixos i protegir a la resta tant com sigui possible actuant d’una manera justa segons la raó.

Comparació

En el text Locke defensa la seva concepció de la política de la societat on tot parteix d’un estat de natura governat per la raó on tots els éssers són lliures i la societat ens atorga protecció

En canvi podríem trobar altres teories com la de Hobbes el qual a diferència de Locke defensava que la societat era un contracte necessària ja que l’home en estat de natura no podia viure ja que es trobaria en un conflicte constant i per tant la societat és un sistema que impedeix la guerra a través de la protecció i les normes.

Capítol II Assaig de Locke

Idees Principals

Els coneixements innats no poden existir perquè no tothom considera algunes proposicions com a veritables i que no té sentit l’existència d’idees congènites a la ment, si aquesta no pot conèixer-les.

Títol 

L'inexistència de les idees innates 

Anàlisi

Aquest fragment pertany al primer llibre de l’assaig sobre l’enteniment humà de John Locke en el qual defensa la seva teoria de l’origen del coneixement des de el punt de vista empirista.

L’autor rebutja les idees innates per diversos motius.  Considera que no tothom les coneix de manera sistemàtica ja que per exemple els nens i els idiotes tenen ànima i no coneixen les idees sense haver passat per l’experiència, per tant les idees no estan impreses en la ment.

Comparació

En el fragment podem observar una clara crítica de John Locke a les idees racionalistes de la època ja que està totalment en contra de les idees innates, sinó que ell es basa en el empirisme i per tant creu que es pot arribar a la veritat absoluta però a través de l’experiència.

En canvi, Descartes defensa les idees innates i com a tal la idea de Déu el qual és una idea perfecta que ens ve donada per aquest últim ja que no pot haver sorgit de nosaltres mateixos.

Els racionalistes

Autors	Mètodes	Llibertat	Substància	Coneixement
René Descartes Neix a La Haye  ( 1596). Filòsof racionalista més important. Mor a Suècia 1650	Parteix de la raó Pretén guiar a la raó: no es pren res falç com a vertader		Allò que no necessita res per existir Dos tipus: cos i ànima Mode: modificacions de les substàncies	Els sentits ens enganyen Mètode deductiu Pensament tracta sobre les idees
Baruch Spinoza Neix a Holanda 1632 Mor a l'Haia 1677 de tuberculosi	Defensa el mètode geomètric Parteix d'una idea vertadera que orienta al mètode Déu=natura	No hi ha espai per a la llibertat L'ànima està determinada per la causa Estem determinats	Allò que és en si i es concep per si mateix És el subjecte últim, indivisible i causa de si	Hi ha una sola realitat  ( monisme) "connatus" cada ésser preserva en el seu ésser Ments infinites són modes de Déu sota l'atribut del pensament
Leibniz Neix a Alemanya 1646 Descobreix les integrals Mor a Hannover 1716		No som lliures depenem de la nostra voluntat Actuem d'acord amb el que ens sembla millor Tot el que passa depèn de Déu	Subjecte al qual s'atribueixen diversos predicats Mònada: subst simple que forma compostos. Indivisible, autònoma,  Déu és la mònada suprema	Tot passa pels sentits menys l'enteniment Existeixen les idees innates Veritats de raó i veritats de fet